Pantalles

Bona tarda a tothom!

Ja fa unes setmanes que he detectat en molts infants un neguit i impaciència extremada, fins i tot poca motivació i falta de curiositat, tot això m’ha fet reflexionar sobre les possibles causes d’aquests comportaments i, encara que tan sols siguin hipòtesis humils, m’agradaria compartir-ho per no deixar de reflexionar sobre aquest tema.

Enceto aquesta opinió avui perquè he viscut una situació que m’ha sobtat moltíssim i que m’ha fet replantejar seriosament en quin camí ens estem endinsant com a societat.

Avui hem portat als infants al bosc on hem esmorzat i després els hem deixat mitja horeta de joc lliure abans de fer una proposta de joc. Em pensava que els encantaria córrer per allà, (jo mateixa tinc molts bons records de passar hores i hores jugant al bosc, buscant insectes, fent cabanyes…) però contràriament al què m’esperava, n’hi ha hagut moltíssims que, una vegada acabat de menjar, ja no sabien què fer. Per aquest motiu i per moltes més situacions semblants que he detectat últimament m’he plantejat el post següent.

El paper de les noves tecnologies en la vida dels més petits és un debat encetat des de fa anys, amb opinions per tots els gustos i de tots colors. He estat llegint diferents articles i llibres sobre aquest tema (recomano “Educar en el asombro” i “Educar en la realidad” de Catherine Lecuyer) i, juntament amb les observacions d’aquests últims dies he comprovat que és un tema realment preocupant que pot influir directament en la felicitat i benestar dels infants.

A través de les pantalles, estem acostumant als infants a estímuls molt potents, irreals en la vida diària i que ofereixen un ritme trepidant de canvis d’estat, d’emocions… que no és possible reproduir (ni tan sols acostar-s’hi) en la realitat i, segons el meu parer, aquests factors afavoreixen aquesta posterior desmotivació i pèrdua d’interès en tot el que envolta als infants. Es fa evident que, davant d’una pel·lícula i un material de joc lliure, els infants sempre escolliran allò que tingui com a suport una pantalla amb imatges. Però evidentment no sempre el que més es desitja és el que ens proporciona més beneficis. Passa exactament el mateix quan els oferim una joguina de plàstic amb llums i colors vius o bé una joguina creada amb elements naturals i sense tants estímuls (a primer cop d’ull).
Parlo d’això perquè penso que cal donar valor a tot allò que oferim als infants, sent conscients de què els hi proporciona i quins valors i hàbits els transmet. Allunyant-nos de les pantalles on (a més a més del que he descrit abans) tot és instintiu i no cal fer cap esforç mental per utilitzar-les, i apropant-nos a propostes que els permetin fer joc desestructurat, sense normes, que els obligui a ser imaginatius, creatius, que els ofereixi la possibilitat de parar atenció a petits detalls, que els proporcioni tota la informació sensorial possible, però sense sobreestimular i a un ritme amb el qual puguin anar assolint, cadascú al seu ritme, els nous coneixements.

Un altre element molt important que no solen oferir les tecnologies (per la seqüenciació de fets que explicava anteriorment) és temps, temps per fer, desfer, equivocar-se, provar, fer hipòtesis… i temps per BADAR, però d’això en parlaré un altre dia.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: