El valor de regalar coses fetes a mà

Hola a totes i a tots!

Avui us vull parlar d’aquelles situacions on no sabem com transmetre el respecte i la bona utilització dels materials que els posem a l’abast als infants.

Els que passem estones amb nens i nenes els hem de recordar, tot sovint, com s’utilitzen les joguines i com tractar-les. Quantes vegades m’hauré sentit a mi mateixa dient: “no tiris això si us plau”, o “compte, que es trencarà” o bé “hem de tractar bé les joguines”… I com aquestes, infinitat més de frases que hem d’anar repetint diàriament.

Doncs bé, penso que situacions com aquestes poden ser molt simptomàtiques, alguna cosa no estem transmetent bé els adults i hem d’aconseguir transmetre aquest valor de bon tracte de tot el que ens envolta als infants.

Un primer gest que podem fer és, per descomptat, practicar amb l’exemple. Tot sovint som els adults que, sense adonar-nos-en, no tractem bé el material (quantes vegades hem escombrat davant dels infants amb presses i se’ns ha caigut l’escombra a terra, o hem llançat una joguina a la cistella de les joguines per mandra a apropar-nos-hi).

Predicar amb l’exemple i buscar dins nostre què estem fent malament és un primer pas essencial si volem que les coses comencin a canviar. Tot i que és una “conditio sine qua non“, potser ho podem reforçar amb altres gestos.

Un dels gestos que pot transmetre el que ens cal, en aquest cas, és proporcionar als infants joguines fetes per nosaltres, i sobretot, joguines que ens hagin vist fer.

D’aquesta manera els nens i les nenes viuran tot el procés de creació de les seves joguines i seran testimonis de tot l’amor, afecte i bona voluntat que hi posem els adults per crear-los. Ja només això farà que els donin un valor que una joguina regalada, que no saben ni d’on surt, ni qui l’ha fet i que, la majoria de vegades, no han hagut d’esperar per tenir-la, no el tingui.

De fet, Rudolf Steiner (creador de la pedagogia Waldorf) defensava que les mestres féssim el material pels seus alumnes, davant seu. D’aquesta manera els i les alumnes valoren el que tenen i són conscients que ha estat fet amb molt d’amor i per a ells/elles.

No és el mateix trobar-te una joguina convencional (comprada), que haver-te d’esperar mentre veus que la fan, impacient, i quan veus l’elaborat procés que és crear-la. Els infants que tenen l’oportunitat de viure tot el procés, després tracten a les esperades i desitjades joguines com si fossin vertaders tresors.

Per cert!, avui he fet titelles de dit!, aquí us en deixo una imatge, per ser les primeres no estan del tot malament, no?

WhatsApp Image 2018-08-25 at 12.13.11
En un altre post us explicaré el senzill que és fer-les i trobar-ne els patrons!

Laia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: